Diu el senyor Juan Manuel Bonet que "una provincia por tí amada, es la infancia".
En el meu cas, no es pot dir que els paisatges de la meva provincia fossin precisament bonics.
Però lo bé que m'ho passava fent punteria amb els gats que es passejaven pel sostre del parking...
6 comentaris:
era millor aquesta vista que la de la teva habitació, no?
La vista de la meva habitació era difícilment superable.
Tinc vistes semblants ben conegudes!
Algú es va oblidar que els interiors d'illa eren per jardins públics.
Segurament se'n van oblidar sense mala intenció... que som malpensats!!
Jo recordo una tarda en que la primavera va florir a l'interior d'aquesta illa, i prou bé que ens ho vam passar ... Te'n recordes, Jordi?
Iña
jeje...
Publica un comentari a l'entrada