Manolo Escobar - Mi carro
(Per a qui no tingui la paciència d'escoltar-la tota -cosa que m'extranyaria-, al final el troba. Sin atalaje, això sí).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
skip to main |
skip to sidebar
...sabes tú qué pasaría si el viento, y el agua, y todas las cosas transparentes de repente tuvieran color? pues... que bla bla bla bla...
Pels puestus
Blocs guais
Arxiu
- d’octubre 2006 (1)
- de novembre 2006 (17)
- de desembre 2006 (8)
- de gener 2007 (13)
- de febrer 2007 (9)
- de març 2007 (15)
- d’abril 2007 (11)
- de maig 2007 (7)
- de juny 2007 (10)
- de juliol 2007 (9)
- d’agost 2007 (6)
- de setembre 2007 (7)
- d’octubre 2007 (4)
- de novembre 2007 (10)
- de desembre 2007 (8)
- de gener 2008 (9)
- de febrer 2008 (7)
- de març 2008 (5)
- d’abril 2008 (6)
- de maig 2008 (4)
- de juny 2008 (1)
- de gener 2009 (3)
- de febrer 2009 (2)
emili:
7 comentaris:
Gràcies sr sombretti, m'acaba de resoldre un dubte.
Si el propietari del carro és un hooligan de Glasgow, no, no el poden multar.
Que vinguin els antiavalots i apallissin la iaia que ho ha fet!
Al món a n'hi han molts incívics!!!
Heheheh, genial la foto, la reflexió i també la banda sonora :-D
A qui haurien d'apallissar els antiavalots és a les iaies que a part d'aparcar malament el carro, donen menjar als coloms. I encara que siguin del Glasgow Rangers.
I si a sobre la iaia, que deixa el carro al mig del carrer i dona de menjar als coloms, es una okupa, ja que la maxakin a consciencia, que per aixo hi son els antidisturbius!!
S.
El carro atado al poste demuestra de qué modo caló la letra del Escobar en su momento. O sea: la cultura popular del propietario/a del carro y su capacidad de aprendizaje en plan "cuando veas las barbas de tu vecino cortar, blablabla".
M'ha sortit la reflexió en castellà a causa de la llengua de la cançó, ka fort.
Publica un comentari a l'entrada