13 d’agost 2007

Calma

Pot ser que en el moment d'escriure aixòs el caos s'estigui aduenyant de Barcelona, després d'haver passat per una tempesta d'estiu, fenòmen extraordinari on els hi hagi, i que com tot el món sap, ocasionen imprevisibles desperfectes a les infrastructures més bàsiques.


El carrer Aragó, qualsevol dia d'aquests.

Així que, mentre tinguem llum (o els mp3 carregats), millor prendre's-ho amb calma tot escoltant aquesta senyora que canta tan i tan bé aquesta cançó.

3 comentaris:

neus ha dit...

jejejeje pobrics barcelonins jeje
és l'avantatge que té viure a la muntanya, aigua avall!!!!!!

preciosa la cançó, genial la Billie :)

salut!

Unknown ha dit...

Ja convenia una mica de pluja, tot i que ha fet curt. La tempesta elèctrica d'anit va ser bellíssima, encara que no crec que als organitzadors de les festes de Gràcia els fés molta ídem.

sombretti ha dit...

Espero que aquest no sigui l'únic avantatge de viure a la muntanya, Elur!!

Doc, m'agrada que parli de les festes del meu barri!!