Si a algú li ve de gust plantar un pi (i no ho dic en sentit figurat), es pot passar per aquesta pàgina de la ONU amagada sota un enllaç tan llarg com tonto i inscriure'l.
Mil milions sembla molt però no és tant.
13 de gener 2007
Plantar un pi (literalment)
Aquests dies estem assistint al meravellós espectacle de veure créixer dos pins dins de d'un got de plàstic. Hasta emociona veure'ls créixer, en serio su dic.
Si a algú li ve de gust plantar un pi (i no ho dic en sentit figurat), es pot passar per aquesta pàgina de la ONU amagada sota un enllaç tan llarg com tonto i inscriure'l.
Mil milions sembla molt però no és tant.
Si a algú li ve de gust plantar un pi (i no ho dic en sentit figurat), es pot passar per aquesta pàgina de la ONU amagada sota un enllaç tan llarg com tonto i inscriure'l.
Mil milions sembla molt però no és tant.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Au, doncs ara només us falta escriure un fill i tenir un llibre. Perdó, al revés: tenir un llibre i escriure un fill. :-)
Passo total de plantar l'arbre per la ONU.
Jo ja vaig plantar una olivera al jardí de casa (que després vaig arrencar per que feia nosa).
Pregunto: qui va ser el que va dir que haviem de tenir fills, plantar un arbre i escriure un llibre? a proposit de que?
Jo de tenir fills, si, ja ho he fet, plantar l'arbre, tot i que després l'hagi arrencat, també, però l'escriure un llibre, se'm fa força coll amunt...
Veus Jordi com els vasos de plástic ajudan al mon a millorar...
Salvador.
Ho deuria dir algú amb fills, amb algun llibre publicat i que hauria plantat un arbre, i que ja no tenia ganes de fer res més.
I sí, segurament els gots de plàstic són la solució a la desforestació...
Amb lo bé que van els gots de vidre de la nocilla!
Publica un comentari a l'entrada