A partir d'ara intentaré penjar només les fotos que resultin imprescindibles per a la bona comprensió dels relats, buscant per a la resta de casos altres mitjans tècnics o artístics que em permetin il.lustrar els continguts d'aquest humil i modest bloc.
I això és així perquè en tres dies he descobert que el mòbil, tot i els seus indiscutibles avantatges, com el poder trucar i ser trucat, no serveix per tirar les fotos de qualitat a les que m'estic referint.
En fi... la primera foto és el trosset de cel que veig des del meu llit. Un tros petit, però al menys quan em llevo veig quin dia fa. I quan està serè, el veig blau, com tothom.
La segona és el regal més absurd que m'han fet mai. Me'l va fer el Xavi aquest cap d'any (ell sabrà per què).
I la última l'he fet aquest matí quan he anat a tirar la basura a un container del meu carrer. Fent amics, aquests... la veritat estic una mica saturat i (si se'm permet) fins a la polla de tanta violència i tan mal rollo.
Com sempre, el millor bàlsam és passar de tot i posar-se a ballar ...
1 comentari:
jo et permeto estar fins la polla, els collons, el barret, els nassos i el cap-de-munt, fins i tot.
oscar.euautosh
Publica un comentari a l'entrada