30 de novembre 2006

Els perjudicis de la bolleria industrial

Avui he fet una migdiada (si se li pot dir així) des de les 7 fins a les 10.30, plàcidament estirat al sofà, amb la tele encesa. Adormir-se al sofà amb la tele encesa és el millor antiestressant que hi ha. Tampoc es pot dir que vagi gaire estressat, a la vida, però després de berenar tres bollicaos, m'ha entrat la mandreta i m'he estirat a veure la tele. I quan m'estiro a veure la tele, malo.

Total, que no tinc son.

Total, només és la una.

Total, demà ja és dijous.

I se m'encén la llumeta i recordo que tenia una feina pendent, escanejar un disc de 45 rpm...



Doncs bé... neskuit i al sobre, que si no, demà estaré marmota.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

De marmotes n´hi han moltes pel món, però UN DIA perru el pot tenir tothom.

Anònim ha dit...

Ets un dels pocs barcelonins no estressats que conec.
També tens una feina que s'amotlla força al teu tarannà i tot ajuda.
Un abraso mu enolme.
The tall and non gipsy man.

Anònim ha dit...

m'estreno... i no per petició sinó per voluntat pròpia!!! ejem ejem
tu no podies dormir perru per la "curteta" migdiada i jo per mal de queixal del seny, i no saps la de vegades que vaig arribar a maleir el teu post de "obre la boca" i veia el teu company de pis amb aquest somriure impecable....
un abrazu
Cris

Anònim ha dit...

El del somriure no és el meu company de pis!! és el meu alter ego!! El meu company de pis es limita a posar la càmara i a fer la foto.
Zanx pel comentari-de-voluntat-pròpia...
I treu-te els queixals del seny que no hi fan res a la boca!!

jsb